Les escoles són
el reflex de la societat en què vivim. Per tant, si pretenem que una escola
sigui inclusiva, que tothom tingui lloc i tothom sigui tractat de la mateixa
manera més enllà de qualsevol distinció, primer haurem de fixar-nos en si la
societat ho és, d’inclusiva. Dit amb altres paraules, les polítiques socials
fan que tothom tingui les mateixes oportunitats i que no es discrimini a cap
ciutadà per qüestions socials, econòmiques, polítiques o del que sigui? Si fem
un cop d’ull al nostre voltant, a la ciutat de Barcelona, per exemple, ens
adonem ràpidament de les desigualtats socials, cada cop més accentuades,
presents avui en dia. Només pel nom dels barris ens fem una idea del tipus de
població que resideix i dels recursos econòmics que tenen. Anant a casos
extrems, és el mateix una escola del Raval que de Sant Gervasi? Algun polític
que s’ha omplert la boca amb paraules com inclusió, educació per a tots,
equitat, igualtat d’oportunitats, etc., s’ha passejat pels barris de la ciutat
i ha contrastat les dues realitats? Ho dubto. La societat d’avui pateix cada
cop més desigualtats, els rics tenen més i els pobres tenen cada cop menys. Les
escoles se’n ressenteixen, és obvi, i els nens i nenes ho pateixen, és clar. La
majoria dels nens i nenes d’una escola qualsevol del Raval tenen moltes
probabilitats de ser immigrants, ja que la taxa d’immigració d’aquesta zona és
elevada, i a més coincideix el fet que és un dels barris amb més marginalitat
de la ciutat. Així doncs, les famílies d’aquests nens i nenes solen ser
desestructurades i aquests primers, estan, en molts casos, en risc d’exclusió
social. En canvi, si posem la mirada en una escola del barri de Sant Gervasi,
per exemple, i que sigui igualment pública, el tipus de família i, en
conseqüència, d’estudiants, és totalment diferent. Estem parlant de classes
benestants on els nens i nenes tenen totes les necessitats cobertes, es poden
permetre el luxe de pagar-se el menjador, de fer extraescolars, etc. Mentre que
la majoria de nens i nenes de barris més marginals, ni tan sols es veuen
capacitats per fer els deures perquè viuen amb la por al cos a causa de la
situació familiar que tenen. No saben ni si tindran un plat a taula quan
arribin de l’escola o si els seus pares començaran una baralla davant seu.
En definitiva,
el que volem dir és que, amb les polítiques neoliberals que ens governen, les
desigualtats socials van en augment i no es fa res per canviar la situació, eus
al contrari, llavors, com es pot predicar una escola inclusiva sota un context
ple de desigualtats i exclusió, com és el del capitalisme més salvatge i el
neoliberalisme? Aquestes doctrines només fan que eixamplar les injustícies, que
donar importància extrema al diner i al poder i, per tant, dividir tots els
aspectes de la societat segons el poder adquisitiu de les persones, incloent
l’escola.
